Rodamón amb PROBIKE: crònica 7

Home/Noticies/Rodamón amb PROBIKE: crònica 7

Rodamón amb PROBIKE: crònica 7

En Xavi Narro és guionista de televisió. Ha treballat a Mediapro, Barcelona TV i l’”APM?” de TV3 abans de deixar-ho tot per fer la volta al món amb bici amb el suport de Probike. També podeu seguir la seva aventura a:

www.rodamon.tv

http://www.facebook.com/rodamon.tv 

CRÒNICA 7 – 14 DE NOVEMBRE

Si la meva darrera crònica des del Kazakhstan donava una idea de les gèlides temperatures que es fan presents a Àsia Central quan encara falten setmanes per a l’hivern, ara que sóc a Xinjiang, al nord-oest de la Xina, us puc assegurar que aquí el fred es converteix en el principal problema d’un cicloturista.

Ja fa dues setmanes que vaig abandonar Almaty, on vaig passar uns dies de “vacances”, és a dir, allunyat de la bici i fent una vida més o menys normal: passejant a peu pels carrers, prenent te a una cafeteria, anant a sopar i algun dia fins i tot sortint de festa.

Però aviat aquest parèntesi es va acabar i em vaig retrobar amb en Chris i l’Stu Marshall, els germans anglesos amb qui havia estat pedalejant des del nord del Kazakhstan i fins que ens vam separar perquè ells passaven pel Kirguizistan abans d’entrar a la Xina.

Em van explicar que abans d’arribar a Bixkek, un conductor agressiu va atropellar en Chris; i just el dia que ens tornàvem a posar en marxa, un altre cotxe va xocar contra l’Stu. Pedalejar per aquestes contrades és tota una aventura, però és necessari anar molt amb compte amb els conductors perquè no hi ha cultura de ciclisme i gairebé ningú no respecta les bicis.

Per sort, els germans Marshall estan bé i vam poder començar a tirar cap a la Xina. Els darrers dies al Kazakhstan van ser un avís del que ens esperava un cop travesséssim la frontera: dies freds en què havíem de pedalejar amb molta roba d’abric a sobre i nits gèlides en què ens llevàvem envoltats de gebre.

Un cop al punt fronterer de Khorgas vam ensenyar el passaport unes deu vegades i després de perdre diverses hores passant controls vam arribar oficialment a la Xina. El Xinjiang és una província autònoma tradicionalment habitada pels uigurs, un poble túrquic com els kazakhs, que parlen el seu propi idioma i són de confessió musulmana. Per això, aquí es pot gaudir de contrastos com veure l’alfabet àrab al costat de pictogrames xinesos o menjar un bon lagman halal amb pals.

La primera nit en territori xinès va ser tan dura que des de llavors hem buscat sempre un sostre sota el qual dormir: se’ns va glaçar fins i tot l’aigua que teníem dins la tenda! Aviat vam pujar a encara més alçada, passant pel costat del misteriós llac Sailimuhu, envoltat d’alts pics amb neus perpètues. I tot seguit, el blanc ho va envair tot. Per sort vam evitar la nevada, però durant quatre dies vam pedalejar per un paisatge absolutament hivernal.

Un cop passat de llarg Urumqi, la capital del Xinjiang, la neu va començar a desaparèixer per donar pas a un terreny pedregós i totalment àrid. Ens apropem al desert del Gobi i no veurem verd fins d’aquí a unes setmanes.

La darrera part de la ruta ha creuat la depressió de Turpan, i vam baixar en picat des de més de 1000 metres sobre el nivell del mar a -150. I després d’un dia de vent especialment favorable, vam assolir la nostra major distància recorreguda amb bici en una sola jornada: 157 quilòmetres.

Arribar a la Xina va suposar un cert xoc degut sobretot al temps que feia que érem en països on es parlava rus: l’idioma és una barrera cultural, o un repte, molt important. Però igual que ens vam acostumar a l’alfabet ciríl·lic, ja hem après les nostres primeres paraules en mandarí.

Quant a les persones que hem conegut aquí, de moment hem tingut molta sort i hem topat amb gent molt hospitalària que ens ha ajudat tant com ha pogut, ens ha convidat a dinar o a sopar o simplement ha procurat tenir una conversa amb nosaltres fent servir la mímica.

Ara ens toca començar a baixar cap al sud-est, camí de la província de Gansu, on esperem trobar un clima més càlid que ens permeti pedalejar amb més comoditat i tornar a acampar a la intempèrie. Així doncs, continuem rodant!

By | 2012-11-15T17:15:09+00:00 Noviembre 15th, 2012|Noticies|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment