Probike + Rodamón: la volta al món amb bici, 20 (Río Claro, Costa Rica) 04/07/2013

Home/Noticies/Probike + Rodamón: la volta al món amb bici, 20 (Río Claro, Costa Rica) 04/07/2013

Probike + Rodamón: la volta al món amb bici, 20 (Río Claro, Costa Rica) 04/07/2013

Ei, no us penseu que vull que m’odieu, simplement tinc l’esperança d’inspirar-vos perquè algun dia vosaltres també esdevingueu uns rodamons.

La darrera vegada que us vaig escriure acabava d’entrar a Colòmbia. Doncs bé, si sou amants de les escalades demencials, us recomano que aneu cap allà a pujar algun dels mítics “altos” de muntanya que us elevaran a més de 3.000 metres d’alçada.

Pràcticament cada dia em va tocar superar uns desnivells d’entre 1.000 i 1.500 m. Al sud del país, pels voltants de Pasto, el matí solia començar amb un ascens intens des de la vall fins arribar al pas. Un cop a dalt, la carretera es precipitava cap al fons de la vall següent i l’endemà la història es repetia.

Als ports, com el de La Línea, de 3.150 metres sobre el nivell del mar, tremolava de fred sobre la bici. En arribar al fons de la vall, a tan sols un grapat de centenars de metres d’altitud, la calor era tan intensa que de seguida em quedava tot suat, i això amb només uns minuts de diferència.

Curiosament, just una setmana després que completés el meu recorregut fins a Bogotà, va començar la Vuelta a Colòmbia i moltes etapes eren calcades a les que jo acabava de fer; això sí, m’imagino que els corredors duien bicis de carretera i anaven una mica menys carregats que jo.

Tot i l’esforç ingent que havia d’invertir cada dia en fer els 100 km de rigor a través dels Andes, el paisatge era tan espectacular que pagava la pena. Durant els ascensos, alguns de tres hores seguides, em sentia esgotat, però mai fart del que estava fent perquè la presència imponent de les muntanyes verdes m’animava en tot moment.

També vaig tenir la sort de reunir-me amb molt bona gent, com la Maritza i la seva família, que em van acollir i oferir un tour privat per Cali, i el Marc, un amic català instal·lat recentment a la capital que em va deixar quedar a casa seva mentre resolia els tràmits per volar fins a Panamà, entre ells, la sempre desagraïda tasca de trobar una caixa de cartró per empaquetar-hi la bici. Després de visitar tres botigues de ciclisme, a la quarta me’n van vendre una per 8.000 pesos.

Si vaig haver d’agafar un avió és perquè no hi ha pas per carretera entre Colòmbia i Panamà, ja que al llarg d’uns 70 km s’estén la massa selvàtica coneguda com a Tapón del Darién. Per tant, les alternatives són agafar un vaixell o un vol.

Així doncs, vaig arribar a la Ciutat de Panamà el 14 de juny, tal com havia quedat amb la Cris, la meva xicota, que em visitaria durant un parell de setmanes aprofitant les seves vacances d’estiu. Vam ser tan puntuals que ens vam trobar a la cua d’immigració de l’Aeroport Internacional de Tocumén, tot i que ella venia de Barcelona i jo de Bogotà.

Durant aquestes “vacances”, com si fer la volta al món no fos prou, vam estar passejant per Panamà procurant aconseguir una bona barreja de conèixer el país i descansar. Vam visitar llocs típics com els paradisos caribenys de Bocas del Toro i la comarca Kuna Yala, el famós canal i la pintoresca illa de Taboga. També vam retrobar-nos amb l’Abdiel, l’Óscar i el Tomàs, amics panamenys que vaig conèixer en un viatge anterior (sense bici, encara estava bé del cap), l’any 2006.

Però la volta al món havia de continuar i va arribar el dia que la Cris tornava a casa. Immediatament em vaig posar en marxa i en quatre dies he travessat Panamà. Les etapes s’han fet bastant dures perquè he hagut de recuperar la forma. Sembla mentida, però encara que m’hagi passat onze mesos pedalejant, un descans de dues setmanes és suficient per estovar tots els músculs. A més, la calor i, sobretot, la humitat exagerada, fan que em comenci a córrer la suor a cascades tot just muntar les alforges de bon dematí. Per sort, cada tarda, amb puntualitat anglesa, cau un bon xàfec tropical que em refresca les idees.

Aquesta mateixa tarda he entrat a Costa Rica. Aquests països d’Amèrica Central són tan petits que en un tres i no res ja seré a Mèxic. Queda poc, s’apropa el dia de tornar a casa, però no patiu, que de moment continuem rodant!

En Xavi Narro és guionista de televisió. Ha treballat a Mediapro, Barcelona TV i l’”APM?” de TV3 abans de deixar-ho tot per fer la volta al món amb bici amb el suport de Probike. També podeu seguir la seva aventura a:

www.rodamon.tv
facebook.com/rodamon.tv
@Rodamontv

By | 2013-09-13T13:01:20+00:00 juliol 11th, 2013|Noticies|Comentaris tancats a Probike + Rodamón: la volta al món amb bici, 20 (Río Claro, Costa Rica) 04/07/2013

About the Author: